Com t´ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t´ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t´estimo.

Que junts em caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m´has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t´amago
em caldria agraïr-te tant temps que fa que t´estimo.

T´estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t´estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m´ho nego, si em negues la tendresa;
t´estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l´adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història,
ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t´estimo.

T´estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t´estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m´ho nego, si em negues la tendresa;
t´estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

T´estimo...