I avui que et puc fer una canço
Recordo quan vas arribar
Amb el misteri dels senzills,
Els ulls inquiets, el cos altiu
I amb la rialla dels teus dits
Vares omplir els meus acords
Amb cada nota del teu nome, Laura.

M´és tan dificil recordar
Quants escenaris han sentit
La nostra angoixa per l´avui,
La nostra joia pel demà
A casa, enmig de tants companys,
O a un trist exili mar enllà,
Mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l´atzar et porta lluny
Que els déus et guardin el camí,
Que t´acompanyin els ocells,
Que t´acaronin els estels;
I en un raco d´aquesta veu,
Mentre la pugui fer sentir,
Hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.